Breus:

Enllestit el tema de la nostra presentació! mireu-ho. Siusplau, passeu-me una imatge, una font, i digueu-me quin nick voleu dur.

dimarts, 5 de febrer del 2008

El peto metalico!

Havia sentit sovint, que després de la guerra, la majoria de soldats prefereixen no parlar-ne... que molts no poden dormir per les nits recordants els terribles moments viscuts.... però... Es que ningú parlarà de la heroica presa del castillo? De com l'equipo rojo, pam a pam, home a home va anar guanyant metre a metre aquell petit turó amb els merks al cap davant? Ningú recordara l'avalancha de zombies fills de puta que va decantar la balança de la partida? I la heroica defensa dels rojillos atrincherats a la fortalesa? Ningú parlara dels valents que van rebre bolazos per un tubo mentre s'arrossegaven per el terra fangos entre foc creuat? I a jungla de plantes chungues? Que passa amb els que van quedar allà? Ja se que és dur... pero n'em de parlar soldats... s'ho debem a la memoria dels que no hi van poder anar!!!

Sarge.

;)

6 comentaris:

Saito ha dit...

Ei de fet havia entrat just per preguntar-vos com havia anat per Resident Evil! Expliqueu me, expliqueu-me... no sabeu lo dur que és per un merk saber que ha estat destinat a la rereguarda mentre els seus companys de peloton tenen una missió al front! la veritat és que em va costar molt treure'm la idea del cap per seguir estudiant! A Sant just va fer mal dia!? com us va anar? vam millorar respecte la primera partida que vam fer amb ells? es comença ja a sentir la paraula Merk de boques "ajenas" al nostre grupet?

jordidom ha dit...

amb aquestes frases intentare resumir el big:

- Els MERKS ja no són uns novatos i va quedar demostrat per a tothom.

- Tu eres inmortal. Mis cojones!

Albert Oliver Serna ha dit...

JAJAJAJJAJAJJAJA. Si... va ser més o menys això! ;)

Saito ha dit...

collons, una mica críptic tot plegat! au feu un esforç! Expliqueu-me les heroicitats! els moments claus!

Visperas ha dit...

Bueno, bueno. Va, poc a poc, probaré de explicar lo que va ser per mí el Big. Nosaltres erem el color vermell contra el groc i vam fer dos partides. La primera partida va començar molt ràpid i no sabiem ni d'on havien de venir els enemics. Finalment vam detectar el front i vam començar a fotre tiros contra uns paios que es defensaven a prop i dintre d'un castell. Juntament amb el Bucanero i molta altre gent vam aconseguir que es retiresin, vam asaltar la elevació i finalment el castell. Tot guapo i donant per sac. A mi, en aquells moments la pistola ja no em disparava pq havia posat malament algo de la bombona d'aire. Així que el super atac zombie per mi va ser una putada tot i que va ser espectacular. Vaig morir al cap de poc, vaig arreglar la marcadora i quan el Domenech i jo vam entrar com zombies vam atacar a un petit grup de grocs. Els vaig rodejar mentre em cobrien, vaig matar a un i la resta de zombis a uns altres i després em van matar a mi que havia guanyat l'esquena als grocs.
La segona partida, a diferencia de la primera que ens haviem esbalotat de seguida, els Merks van anar mes o menys junts pel flanc dret. Aviat ens vam veure sense massa cobertura i molt de foc enemic. Vam tenir que cambiar de flanc i tot així no podiem avançar. Aquest tros va ser molt guapo, pq erem molta penya i era molt rollo Hermanos. Finalment, una bola parabolica em va donar en tot el jeto. A partir d'aqui, tot i que em trobava de tant en tant amb els Merks em quedava sol de seguida. Pel próxim Big em de aconseguir anar junts pq així fem molt mes mal; quantes vegades vaig pensar, si ara estigues amb algú més, aquest Yellow Bastard moria en en un plis. M'ho vaig passar molt bé jugant un bon rato entre herba bastant alta, semblava Vietnam i vaig sorprendre a varios grups. Va ser molt maco.
Ja cap al final, els grocs, que feien moltes trampes (vaig matar a un paio i no es moria, i l'hi vaig fer un overshooting maco maco amb bolazo a la chola inclós)i van aconseguir que el front s'allunyés molt del nostre objectiu. Així, al final em vaig dedicar a defensar el castell i també va ser guapo, vaig saltar per la muralleta i vaig donar per sac a un parell de paios. Vaig tornar a entrar, vaig disparar moltes boles fins que un disparo certero em va machacar uns minuts abans de que es poses a diluviar. Bueno, pues aquest es el meu informe de batalla, espero els de tota la resta! Incluît el teu George!

Albert Oliver Serna ha dit...

Bueno... Com que es molt llarg d'explicar tota la partida, em centraré en un punt concret de la partida... potser el meu favorit: LA AVALANCHA ZOMBIE. En quant a la presa del castell, la meva sensació va ser exactament la mateixa, de fet el victor i jo estavem a pocs metres durant tot l'assalt. La diferencia es que la meva marcadora va funcionar en el moment de la avalancha zombie... i la vaig disfrutar PLENAMENT. Un cop haviem pres el castell, amb el suor dels nostres fronts, un tou de pintura i bastantes baixes... tot semblava pintar bé per a l'equip vermell "Ole, ho hem aconseguit... aquesta partida es nostra" pensava... De cop sento "Murillo, corre, ven!" I miro cap al flanc esquerra i veig uns vint o trenta tios, tots en fila esperant per sortir a saco...em va pillar totalment de sorpresa. Començo a cridar "Que salen, que salen... cuidado con el flanco!" El muris arriba per els pels a la protecció del castell, tot just quan se sentia la compta enrere... TRES... la tensió a dintre el castell era brutal.. DOS... tothom preparant-se, recarregant, prenent posicions i cagant-se en tot per el que ens venia a sobre... UNO... la penya desquiciada, cridant "Ya vienen, ya vienen..! YA!. Tots els zombis surten a lo desembarco de normandia, buido el carregador amb la primera hondanada, igual que la resta dels defensors del castell.. el soroll era increible... va ser BRUTAL. No tenien lloc on cobrirse i queien com mosques, pero eren un piló i naven a lo russo.. A SACO! Em cobreixo darrere de la proteccio per recarregar després de la orgia de pintura i de cop comencen a pasar boles per el meu costat... els molt cabrons ens havien guanyat el flanc! Crido "Cuidado, nos han ganado el flanco!" intentem adaptar-nos a la situació i posicionar-nos... pero... BOLAZO EN TOT EL JETO. Ara... que me quiten lo bailao. Pot ser que fos injusta i canviés el final de la batalla, que teniem guanyada... però... BRUTAL LA AVALANCHA ZOMBIE!